Corts Generals

Corts Generals
	XV Legislatura
Tipus
Tipus	Bicameral
Líders
Presidenta del Congrés	Francina Armengol Socías, (PSOE); des del dia 17 d'agost de 2023
President del Senat	Pedro Rollán Ojeda, (PP); des del dia 17 d'agost de 2023
Estructura
Membres	609; 350 diputats; 259 senadors
Grups polítics del Senat	Llista Govern (95) PSOE (89); Esquerra Confederal (6) PSOE (1); PPP (1); Més Madrid (1); Compromís (1); ASG (1); Geroa Bai (1); ; Suport (18) IPLI (11) EH Bildu (5); ERC (6); ; GP Basc (6) PNB (5); PSE-EE (1); ; Plural (5) JxCAT (3); BNG (1); CCa (1); ; Oposició (153) PP (144); Mixt UPN (1); Vox (3); ; Plural AHI (1); ;
Grups polítics del Congrés	Llista Govern (148) PSOE (121); Sumar (27); Suport (31) ERC (7); JxCAT (7); EH Bildu (6); PNB (5); BNG (1); CCa (1); Podem (4); Oposició (171) PP (137); Vox (33); UPN (1);
Última elecció del Senat	23 de juliol de 2023
Última elecció del Congrés	23 de juliol de 2023
	;
	Palau de les Corts (Congrés dels Diputats); Palau del Senat (Senat)
Lloc web
	Corts generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978. La constitució estableix que les Corts Generals són les representants del poble espanyol i són conformades per dues cambres: el Senat i el Congrés dels Diputats.^[1] És a dir, la branca legislativa dels poders del govern té una composició bicameral.^[2] Els seus membres són elegits mitjançant sufragi universal fet per la ciutadania espanyola major d'edat.^[3]

Com a representants del poble espanyol exerceixen els aspectes essencials de la sobirania nacional: posseïxen la potestat legislativa, aproven els pressupostos generals de l'estat, controlen l'acció del govern i ocupen la resta de les funcions que els atribueixi la constitució.^[4]

↑ Satrústegui, Miguel; López Guerra, Luis. «Manual de Derecho Constitucional Volumen II. La organización de los poderes Estado y Comunidades AutónomasTirant lo Blanch - Editorial Tirant Lo Blanch», 2018. [Consulta: 12 abril 2024].
↑ Rodríguez-Arana Muñoz, Jaime. Estudios de derechos autonómico. Madrid: Montecorvo, 1997, p. 18. ISBN 84-7111-353-8.
↑ Pérez de Lama, 1998, p. 47.
↑ Pérez de Lama, 1998, p. 42.

[Satrústegui-1] Satrústegui, Miguel; López Guerra, Luis. «Manual de Derecho Constitucional Volumen II. La organización de los poderes Estado y Comunidades AutónomasTirant lo Blanch - Editorial Tirant Lo Blanch», 2018. [Consulta: 12 abril 2024].

[2] Rodríguez-Arana Muñoz, Jaime. Estudios de derechos autonómico. Madrid: Montecorvo, 1997, p. 18. ISBN 84-7111-353-8.

[FOOTNOTEPérez_de_Lama199847-3] Pérez de Lama, 1998, p. 47.

[FOOTNOTEPérez_de_Lama199842-4] Pérez de Lama, 1998, p. 42.

[1]

[2]

[3]

[4]